Restauració i museïtzació de la Mina Vicenta, antiga mina de carbó

Ara fa tres anys que es va localitzar un important i antiga mina de carbó al terme municipal de Calonge de Segarra: la Mina Vicenta. Després de realitzar una primera intervenció encaminada a fer l’estudi arqueològic i històric d’aquest inèdit element patrimonial, situat a la conca minera de Calaf, es va plantejar la seva recuperació i museïtzació.

Aquesta mina, que a partir de 1926 rep el nom de Mina Vicenta i era explotada per la Unión Minera, està documentada ja a la segona meitat del segle XIX i de la que es conserven diverses fotografies d’inicis del segle XX: 1903, 1910 i 1913.

Ja el 1903, el Dr. Ignasi de Llorens, metge de Calaf, en la seva obra Topografia Mèdica de Calaf, editada el 1904, l’hi dedica una capítol “Minas de Carbón”, per il·lustrar la duresa i les condicions de treball en aquest tipus d’explotacions mineres. Aquest article ens permet, avui en dia, copsar com era i com es feia l’extracció del lignit des del fons de les galeries subterrànies.

Un cop recuperades les estructures de la mina, s’ha col·locat un plafó explicatiu i s’ha museïtzat l’espai, a càrrec de CAT Patrimoni. S’ha realitzat la museïtzació amb la recreació, per mitjà de figures a mida natural tallades en acer corten, de la fotografia conservada de la mina datada de 1910 on es veu una mula, guiada per un miner, tibant una vagoneta sortint de la Mina Vicenta. També s’ha reconstruït la via fèrria per on circulaven les vagonetes cap a l’interior de l’explotació minera i s’ha instal·lat una porta de ferro a l’entrada de la mina que permet, des de l’exterior, veure una bona part de la galeria.

D’acord amb el projecte de recuperació i dignificació d’aquest singular element patrimonial que ens parla de l’activitat minera a bona part de l’Alta Segarra, hi ha prevista una nova fase de museïtzació. Aquesta consisteix en la instal·lació, a la galeria minera, d’una exposició permanent sobre la mineria a la comarca i, a la zona d’explotació -a la part més profunda-, la recreació del dur treball dels miners a l’hora d’extreure el lignit.

Una mica d’història sobre la mineria del carbó a la conca de Calaf i l’Alta Segarra

Les primeres referències sobre la presència de vetes de carbó a les terres de l’Alta Segarra són de finals del s. XVIII.

No és, però, fins a la dècada del 1840, motivats per la necessitat d’alimentar amb carbó la incipient indústria catalana moguda per màquines de vapor, quan es planteja seriosament la possibilitat rendible de l’explotació del carbó lignit que aflorava arreu.

A partir d’aquest moment, diferents iniciatives empresarials liderades per persones del territori -Copons, Veciana, Sant Martí de Sesgueioles i Calaf, bàsicament-, emprenen els treballs per a l’obtenció de múltiples concessions mineres.

Les primeres companyies: Turull i Cia; Forn i Cia; l’Aurora; M. Carbonell; M. Sala i Cia; Tàpies i Cia... es reorganitzen en noves societats mineres a cavall de les dècades del 1850 i 1860: La Catalana Carbonera, La Unió, La Central Carbonera i La Carbonera de Calaf.

Prèviament, es genera una allau de noves concessions especulatives, motivades per l’arribada del ferrocarril Barcelona-Saragossa al territori. Aquest procés d’allau de nous registres és protagonitzat, sobretot, per dues famílies coponenques: els Carbonell i els Vidal.

El 1863 es constitueix La Unió Minera on es fusionen diverses companyies. Aquesta empresa esdevé la més important de tota la conca minera la qual agrupa bona part de les explotacions mineres i sobreviu més de 100 anys, pràcticament fins al tancament definitiu de les mines de carbó en aquest territori, fet que succeeix el 1994.

Tal com diu Josep Riba i Gabarró en la seva obra Història de l’explotació dels lignits del districte de Calaf, Eumo Editorial, 2003: “En definitiva, els rastres de les 252 mines subterrànies de lignit obertes al llarg de cent cinquanta anys a la comarca carbonera de Calaf són més fàcils de trobar en els documents que no pas trepitjant el territori on van existir. De moment.”

Gràcies a aquest insigne historiador anoienc, ara ens és una mica més fàcil poder posar en valor i divulgar aquest important patrimoni miner.