Es té notícia per primer cop de l’església romànica de Santa Fe de Calonge a través de l’acta de consagració de la canònica de Sant Vicenç de Cardona del 1040, en la qual l’església de Santa Fe va esdevenir domini de Cardona. Segons una llista realitzada a la primera meitat del segle XI pel bisbat de Vic, l’església tenia funcions parroquials. Pel que fa a la seva arquitectura, l’església és d’una sola nau amb transsepte i campanar sobre una cúpula semiesfèrica, suportada per trompes als angles. Del creuer en surt un absis quadrangular i dues absidioles semicirculars més baixes. La nau i el transsepte estan coberts per volta de canó de mig punt i les absidioles per estretes voltes de mig punt. La nau és il•luminada a través dues finestres situades al sud, avui en dia tapiades. A l’absis hi ha una altra finestra coronada amb un arc de mig punt adovellat i resseguit per una estreta arquivolta, de la mateixa manera que a l’absidiola sud. Els murs exteriors són obrats amb carreus de mides mitjanes, polits i fins i tot n’hi ha algun d’esculpit amb la lletra “E”, firma del picapedrer. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cèrvol i un floró. L’església manté un bon estat de conservació i la seva estructura bàsica tot i les modificacions realitzades modernament –principalment del segle XVIII– com són l’edificació de l’actual campanar, la sagristia a l’absis central, i l’obertura d’un nou portal el 1765. Malgrat les reformes, l’edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal amb relleus en forma de mitja canya que, tot i que la seva datació és incerta, sembla ser romànica; o formes arcaiques no evolucionades com són el cèrvol i els motius florals que es repeteixen al llarg dels segles XII i XIII.